Si ets una persona usuària de xarxes socials, probablement estàs fent una contribució rellevant a la creació de coneixement científic i a la millora de la humanitat. Aquesta millora de les relacions entre investigadors/es i ciutadania s´ha publicat per la prestigiosa revista científica PLOS ONE (la primera revista científica del món interdisciplinari i d’accés obert) a l’article  “Social Impact in Social Media: A new method to evaluate the social impact of research” .


El programa científic de la Comissió Europea ha finançat un projecte (IMPACT-EV) l’equip del qual ha desenvolupat una nova metodologia que ha tingut èxit en connectar millor els i les científiques amb tota aquella ciutadania que utilitza les xarxes socials. La metodologia SISM (Impacte Social a les Xarxes Socials) permet als científics i científiques seguir diàriament els usos que la ciutadania fa de la seva recerca, per millorar les seves vides i la resta de la societat.


Per exemple, SISM permet a científics i científiques que han creat el Programa EuroFit seguir de prop, a través de les xarxes socials, com la ciutadania l’està utilitzant i compartir evidències de com està millorant la seva salut així com possibles conseqüències negatives.

Per una banda, els científics i científiques poden calcular l’impacte social de les seves troballes, que és un component cada vegada més demandat per obtenir finançament per a noves línees de recerca, ja que l’èmfasi actual recau en retornar al benestar de la ciutadania el que la ciutadania està contribuint a través dels seus impostos. Per l’altra, les evidències que investigadors/es estan compartint els permeten orientar treballs futurs, per investigar més a fons els efectes positius i com evitar els negatius.

Potser no estiguis només interessat/da en millorar la teva salut personal, sinó també en millorar l’estat de salut de la humanitat en general. En base a una recerca que mostra com “si l’1% del menjar que s’utilitza per alimentar als pollastres per rostir a Europa es canviés pel 10% de la barreja NOSHAN, la quantitat total d’emissions de CO2 que s’evitarien seria de 0.62 milions de tones cada any…” (coordinador del projecte NOSHAN), l’article mostra com les persones usuàries de xarxes socials, com ara el moviment “Zero Hunger Challenge” i molts altres col·lectius i persones, estan difonent aquestes evidències per contribuir a reduir les emissions de CO2 al món i, en darrera instància, a reduir la fam.

Els autors/es d’aquesta metodologia de treball, de tres universitats diferents (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat de Saragossa), estan fortament compromesos en contribuir a la transformació potencial de les relacions entre ciència i ciutadania, fent que ambdues siguin millors. Un d’ells va ser contractat personalment per la Comissió Europea per desenvolupar els criteris per avaluar l’impacte polític i social de tota la recerca científica que es desenvoluparà en el proper nou Programa de Recerca Europea.