Actuació de CREA contra la VdG a les Universitats

Des de la fundació del centre de recerca CREA al 1991, un dels temes que més ens preocupaven des de l’inici, va ser identificar que les nostres universitats no eren espais lliures de violència, sinó més aviat el contrari, existia una fèrria llei del silenci sobre l’assetjament sexual; certs catedràtics abusaven del seu poder amb la complicitat silenciosa de les autoritats acadèmiques. El que predominava era la impunitat davant l’assetjament, la revictimització cap a les víctimes i l’assetjament sexual de segon ordre contra el professorat que se solidaritzava amb elles. Les poques que s’atrevien a no sotmetre’s, acabaven desprestigiades, soles, abandonant la carrera acadèmica, etc. Un entorn que afavoria la desprotecció de la comunitat acadèmica, tant estudiants, professorat, com personal d’administració i serveis. Era sabut qui assetjava a la universitat, però no existien mecanismes per aturar-ho ni voluntat de fer-hi front. El fundador i el llavors director de CREA, Ramon Flecha va decidir  presentar la primera denúncia a la seva universitat ja al 1995, proposant a l’equip rectoral que actués davant les contínues situacions d’assetjament sexual creant els organismes i procediments que s’estaven duent a terme a les universitats de major prestigi internacional. Aquest posicionament no va quedar lliure de represàlies.

Com a centre de recerca, una de les nostres línies d’investigació principals va ser la prevenció de la violència de gènere en tots els àmbits, inclòs a les universitats, liderada pel Grup de Dones SAFO. En el si de la cerca de la nostra pròpia coherència vam decidir incloure al nostre codi ètic, un article específic mencionant que, davant situacions d’assetjament sexual, sempre ens posicionaríem donant suport a les víctimes. Aquest posicionament públic, les aportacions científiques al respecte, i reconegudes internacionalment; així com l’impacte social que estava generant la nostra recerca (com per exemple els resultats del primer projecte I+D sobre Violència de Gènere a les Universitats, dirigit per Rosa Valls) van ser cabdals per iniciar els canvis que avui s’estan implementant a totes les universitats.

No obstant, tots aquests progressos no els podien tolerar aquells i aquelles que volien continuar amb la llei del silenci davant l’assetjament sexual. Al 2004 el lobby d’assetjadors van aliar-se per iniciar una campanya anònima i molt agressiva contra membres de CREA; incloent amenaces de mort a la matinada. És el que es coneix com assetjament sexual de segon ordre (SOSH), rebut pel recolzament donat a víctimes directes. Però el CREA seguia somiant unes universitats lliures de violència, on ningú recolzés l’assetjador sinó a la víctima; i enlloc de fer-nos desaparèixer i així tornar a instaurar el silenci i la complicitat, van veure com ens enfortia el gran recolzament internacional que de seguida vam començar a rebre; incloent personalitats de Harvard, Cambridge o del European Women’s Lobby. Aquest fet va impulsar encara més al CREA a continuar treballant des de la ciència i la coherència perquè les futures generacions es trobin unes universitats més humanes. Però les represàlies no van acabar aquí, al 2016 (el mateix dia que el més famós catedràtic denunciat per assetjament es reincorporava a la universitat), la campanya difamatòria tornà a esclatar contra el CREA. El lobby d’assetjadors trobà el suport d’uns pocs periodistes que es van posicionar a favor dels assetjadors difonent els seus atacs contra les víctimes; afectant directament a membres de CREA i al seus fills i filles. Sort d’altres periodistes ètics i rigorosos, que sí donen veu a les víctimes i se sumen a la lluita contra aquest assetjament i l’estructura que el manté en la impunitat. Malgrat les contínues campanyes d’assetjament sexual de segon ordre que rebem, hem trencat el silenci sobre l’assetjament sexual a les universitats i ho tornaríem a fer.

Per tal de saber-ne més: