Metodologia
L’excel·lència científica del projecte MSAT va lligada íntimament a la seva capacitat transformadora. Aquest estudi parteix d’un compromís amb la construcció d’una millor educació per a totes les persones i dóna resposta a la necessitat de construir societats amb majors nivells d’inclusió i preparació tècnica i científica. La selecció de la metodologia de recerca comunicativa respon a aquest compromís.
Aquesta metodologia comporta la implicació de les persones beneficiàries al llarg de tot el procés de la investigació, des del disseny de la recerca fins la difusió dels resultats. Aquesta implicació ha demostrat en les recerques prèvies en què s’ha dut a terme la capacitat d’incrementar la utilitat social i les expectatives transformadores de la investigació.
La metodologia comunicativa no s’orienta a la descripció i anàlisi de la realitat-problema sinó que identifica i explora els mecanismes concrets per a transformar-la a través d’un diàleg continu entre les i els científics i les persones beneficiàries. A MSAT, la inclusió de les veus dels potencials usuaris del coneixement que es crea tindrà lloc des del disseny dels protocols fins a les activitats de difusió de resultats, passant per l’avaluació dels informes que es produeixin en el sí de la recerca a través de la constitució d’un Consell Assessor amb participació de representants de mestres, familiars, personal de l’administració i d’altres professionals de l’educació. També, al llarg de la recerca es treballarà amb associacions de mestres, personal de l’administració, AMPAs, etc. Tot aquest conjunt d’activitats aproparan les ciències de l’aprenentatge a la societat, per a fer-la partícip dels avenços científics i dels beneficis humans i socials de la recerca en aquest àmbit.
Fases de treball
En aquest projecte, es porten a terme estudis de cas instrumentals de quatre aules que implementen els grups interactius a diferents nivells de l’educació obligatòria per a identificar i analitzar en profunditat els elements de les interaccions que es donen en els GI que condueixen a millors resultats en l’aprenentatge de les matemàtiques i la ciència i com es fa ús de la tecnologia de forma que serveix com a instrument per assolir un aprenentatge més profund en aquestes àrees. Les aules organitzades que s’escolliran seran “típiques”, és a dir, responen perfectament als criteris que defineixen els grups interactius: inclusió, participació de la comunitat, heterogeneïtat en la composició, 20 minuts aproximadament per activitat i promoció del diàleg com a eina central per a resoldre activitats.
En concret s’estudiarà 1 aula d’educació infantil (3-6 anys), 2 aules d’educació primària (6-12 anys) i 1 aula d’educació secundària (12-16 anys). A més, dos dels centres estaran en contextos de nivell socio-econòmic mitjà, mitjà-baix, i dos dels centres s’ubicaran en contextos de nivell socio-econòmic mitjà, mitjà-alt, atenent a famílies acadèmiques i professionals. D’aquesta forma s’assegura la representativitat pel que fa a la diversitat de nivells educatius, cultural i socio-econòmica, sent les dades més representatives dels múltiples contextos en els que s’apliquen els GI i de la realitat educativa general.
La següent taula resumeix la fase de recollida de dades a MSAT, indicant els diferents mètodes emprats:
