Grup de Dones CREA-Safo

Grup de Dones CREA-Safo2019-01-02T11:36:22+00:00

SAFO, s’ha dit moltes coses d’ella, però molt poques han estat provades. El que sí s’ha evidenciat d’aquesta poetessa grega és que:

  • Safo no només va ser un personatge rellevant en la vida intel·lectual de la Grècia del segle VII a.C. sinó que va fundar una de les primeres escoles de noies que es coneixen.
  • Safo va trencar estereotips: no va acceptar que se l’encaixés en un dels dos costats de la doble moral patriarcal, va saber encaixar la seva activitat cultural amb una intensa vida amorosa més enllà dels límits que tractava d’imposar la societat.
  • Els seus poemes van contribuir a la creació d’una lírica centrada en els sentiments, alliberant a la literatura d’un absolut domini masculí centrat en una èpica que feia herois als homes violents.

Nosaltres volem recórrer els camins que Safo i altres dones van obrir enfrontant-se a les barreres de la seva època. Com elles, també volem obrir nous camins per a les futures dones.

L’any 1999 es vam crear el Grup de Dones CREA-Safo com a resultat d’una llarga trajectòria prèvia de diferents persones de CREA que haviem treballat, fet recerques i publicacions sobre gènere. Per exemple, Rosa Valls ja havia demostrat la seva implicació amb la lluita contra les desigualtats de gènere amb la seva participació a les I Jornades de la Dona que van tenir lloc a Barcelona en 1976. Abans de la creació de CREA-Safo, els estudis del centre de recerca CREA s’havien centrat sobretot en dona i educació, dones entre cultures, violència de gènere i altres dones.

La creació del grup de dones donà un gran impuls tant a les nostres recerques i publicacions sobre estudis de gènere com a la nostra col·laboració amb altres col·lectius de dones per a superar la violència de gènere i el sexisme al conjunt de la societat i a les nostres organitzacions. Entre 1999 i 2000 vam elaborar projectes de recerca, publicacions i tesis doctorals principalment sobre violència de gènere, altres dones i dones entre cultures, intensa activitat científica que hem mantingut fins l’actualitat.

  • Violència de gènere: partint de la socialització preventiva i analitzant la relació entre els valors que formen part dels models d’atractiu i la seva relació amb la violència de gènere.
  • Altres dones i dones entre cultures: des del feminisme dialògic, que proposa la incorporació en el debat teòric internacional de les veus de totes les dones, independentment de la seva cultura, edat, nivell acadèmic i/o classe social.

El grup de dones, conjuntament amb companys i companyes del centre CREA interessats i implicats en debats científics i col·lectius socials, col•laborem en dues línies de recerca sobre estudis de gènere:

  • Teories sobre l’amor: partint de la perspectiva aportada pel professor Jesús Gómez que emfatitza l’anàlisi dels diferents plantejaments teòrics sobre l’amor, la seva relació amb els processos de socialització donats al llarg de la història i viscuts com a “naturals” i la vinculació d’aquests plantejaments amb la violència de gènere. Més informació.
  • Superació del model hegemònic de masculinitat: qüestionament del model hegemònic de masculinitat i propostes de nous models alternatius de masculinitat. Més informació.
  • Dimensió de gènere en totes les recerques i funcionament de CREA: el grup de dones es responsabilitza també de que, tal com estableixen les polítiques d’igualtat de la Unió Europea, la dimensió de gènere estigui present en totes les recerques i en el funcionament de CREA.
  • Serradell, O.; Santa Cruz. I.; & Mondéjar, E. (2014). Can the men’s movement attract young men? The Men in Dialogue Association. Journal of Gender Studies. Advance online publication. Doi: 10.1080/09589236.2013.872556
  • Gómez, A.; Munté, A.; & Sordé. T. (2014). Transforming Schools Through Minority Males’ Participation: Overcoming Cultural Stereotypes and Preventing Violence. Journal of Interpersonal Violence, 11(29), 2002-2020.. doi:10.1177/0886260513515949
  • Puigvert, L. (2014). Preventive Socialization of Gender Violence. Moving Forward using the Communicative Methodology of Research. Qualitative Inquiry, 7(20), 844-849. doi: 10.1177/1077800414537205.
  • Díez-Palomar, J., Capllonch, M., & Aiello, E. (2014). Analyzing Male Attractiveness Models from a Communicative Approach: Socialization, Attraction, and Gender-based Violence. Qualitative Inquiry, 7(20), 844-849. doi: 10.1177/1077800414537205
  • Yuste, M.,  Serrano, Mª A.;  Girbés, S. & Arandia, M. (2014). Romantic love and gender violence: Clarifying misunderstandings through communicative organization of the research. Qualitative Inquiry, 7(20), 850-855. doi: 10.1177/1077800414537206
  • Tellado, I., López-Calvo, L., & Alonso-Olea, Mª J. (2014). Dialogic Design of Qualitative Data Collection for Researching the Mirage of Upward Mobility.Qualitative Inquiry, 7(20), 856-862. doi: 10.1177/1077800414537207
  • Rué, L., Martínez, I., Flecha, A., & Álvarez, P. (2014). Successful Communicative Focus Groups with Teenagers and Young People: How to Identify the Mirage of Upward Mobility. Qualitative Inquiry, 7(20), 863-869. doi: 10.1177/1077800414537208
  • Ramis, M., Martín, N., & Íñiguez, T. (2014). How the dialog in communicative daily life stories transforms women’s analyses of why they suffered gender violence.  Qualitative Inquiry, 7(20), 876-882. doi: 10.1177/1077800414537210
  • Vidu, A., Schubert, T., Muñoz, B., & Duque, E. (2014). What students say about gender violence within universities: Rising voices from the communicative methodology of research. Qualitative Inquiry, 7(20), 883-888. doi: 10.1177/1077800414537211
  • Pulido, C., Elboj, C., Campdepadrós, R., & Cabré, J. (2014). Exclusionary and transformative dimensions: Communicative analysis enhancing solidarity among women to overcome gender violence.Qualitative Inquiry7(20), 889-894. doi: 10.1177/1077800414537212
  • Redondo, G., Pulido-Rodríguez, M., Larena, R., & de Botton, L. (2014). Not Without Them: The Inclusion of Minors’ Voices on Cyber Harassment Prevention. Qualitative Inquiry7(20), 895-901. doi: 10.1177/1077800414537214
  • Oliver, E. (2014). Zero Violence since Early Childhood: The Dialogic Recreation of Knowledge. Qualitative Inquiry, 7(20), 902-908. doi: 10.1177/1077800414537215
  • Valls-Carol, R. (2014). Contributions for eradicating gender violence: female empowerment and egalitarian dialogue in the methodological foundations of FACEPA Women’s Group. Qualitative Inquiry, 7(20), 909-915. doi: 10.1177/1077800414537216
  • Padrós, M. (2014). A transformative approach to prevent peer violence in schools: contributions from communicative research methods. Qualitative Inquiry7(20), 916-922. doi: 10.1177/1077800414537217
  • García-Yeste, C. (2014). Overcoming Stereotypes through the Other Women’s Communicative Daily Life Stories.Qualitative Inquiry7(20), 923-927. doi: 10.1177/1077800414537218
  • Sordé, T., Serradell, O., Puigvert, L., & Munté, A. (2013). Solidarity networks that challenge racialized discourses: The case of Romani immigrant women in Spain European Journal of Women’s Studies 1350506813510425, first published on November 20. DOI:10.1177/1350506813510425
  • Ramis, M., Alonso, M.J. & Siles, G. (2013) Communicative Methodology of Research in the Preventive Socialization of Gender Violence [Special issue]. International Review of Qualitative Research,6(2), 266-276.
  • Duque, E., Vidu, A. & Schubert, T. (2013). The Struggle. Violence Against Women in Spanish Universities [Special issue]. International Review of Qualitative Research, 6(2), 277-288.
  • Puigvert, L., Christou, M. & Holdford, J. (2012). Critical Communicative Methodology: including vulnerables voices in research through dialogue. Cambridge Journal of Education, 42(4), 513-526.
  • Puigvert, L., Christou, M. & Holdford, J. (2012). Critical Communicative Methodology: including vulnerables voices in research through dialogue. Cambridge Journal of Education, 42(4), 513-526.
  • Melgar, P., Larena, R., Ruiz, L. & Rammel, S. (2011). How to Move from Power-based to Dialogic Relations? Lessons from Roma Women. European Journal of Education46(2), 219–227.
  • García, C., Ferrada, D. & Ruiz, L. (2011). Other Women in research: overcoming social inequalities and improving scientific knowledge through the inclusion of all voices.Qualitative Inquiry, 17 (3), 284-294.
  • Aubert, A., Melgar, P. & Valls, R. (2011). Communicative Daily Life Stories and Focus Groups: Proposals for Overcoming Gender Violence among Teenagers. Qualitative Inquiry, 17 (3), 295-303.
  • Christou, M., & Puigvert, L. (2011). The role of “Other Women” in current educational transformations. International Studies in Sociology of Education, 21(1), 77 – 90
  • lecha, A. & Puigvert, L. (2010). Contributions to social theory from Dialogic Feminism: giving voice to all women. New York: Peter Lang Publishers.
  • Ruiz, L. (2010). Free women (Mujeres libres) Voices and Memories for a Libertarian Future. Rotterdam, Netherlands: Sense Publishers .
  • Melgar, P. & Rammel, S. (2010). Anàlisi de la dimensió de gènere en el marc del projecte INCLUD-ED per a desenvolupar pràctiques educatives inclusives.Temps d’Educació, 38, 167-183.
  • Oliver, E., Soler, M. & Flecha, R. (2009). Opening schools to all (women): efforts to overcome gender violence in Spain . British Journal of Sociology of Education , Vol. 30, No. 2, pp. 207–218.
  • Valls,R., Torrego, L., Colàs, P. & Ruiz, L. (2009).  Prevención de la Violencia de género en las Universidades: valoración de la comunidad universitaria sobre las medidas de atención y prevención, Género y Educación, coordinado por Rocío Anguita y Luis Torrego (Universidad de Valladolid). Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 23,1(64),  41-59.
  • Oliver, E.; Soler, Valls, R., Puigvert, L., & Duque, E.(2008). Gender Violence amongst teenagers: socialization and prevention.Violence against Women. Vol. 14, No. 7, 759-785 .
  • Valls, R., Flecha, A. & Melgar, P. (2008).  Violència de gènere a les universitats catalanes: mesures per a la prevenció i superació. Temps d’Educació, (35),  201-216.
  • Valls, R., Oliver, E., Sánchez Aroca, M., Ruiz Eugenio, L. & Melgar, P. (2007).  ¿Violencia de género también en las universidades? Investigaciones al respecto. Revista de Investigación Educativa, 25 (1),  219-231.
  • Duque, E. (2006). Aprendiendo para el amor o para la violencia. Las relaciones en las discotecas. Barcelona: El Roure.
  • De Botton, L.,  Puigvert, L. & Sánchez Aroca, M. (2005). The inclusion of the other women. Breaking the silence through dialogic learning. Dordrecht, Netherlands: Springer.
  • Elboj, C. & Puigvert, L. (2004). Interaction among ‘other women’: Personal and social meaning. Journal of Social Work Practice. London: Gran Bretanya.
  • Oliver, E. & Valls, R. (2004). Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Barcelona: El Roure.
  • De Botton, L.,  Puigvert, L. & Taleb, F. (2004). El velo elegido. Barcelona: El Roure.
  • Arrufat Gallardo, M. (2004). Las “otras mujeres” y la Pedagogía de la Autonomía de Freire. Revista Interuniversitaria de Formación de Profesorado, Vol. 18, Núm. 2, pp.45-58. Zaragoza: AUFOP.
  • Aubert Simón, A. & Larena Fernández, R. (2004). Brudila Callí. La dona gitana contra l’exclusió. Superació de l’absentisme i fracàs escolar de les nenes i adolescents gitanes. Temps d’Educació . Núm. 28, pp. 241-257. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació Universitat de Barcelona
  • Domínguez, C., Flecha, A. & Fernández, M. (2004). Mujeres gitanas y Mercado laboral: mecanismos para superar su triple exclusion .
  • Lan-Harremanak, Revista de Relaciones Laborales: Minorías culturales y nuevas tecnologías, II Bilbao: Hartu­emanak, pp.81-93.
  • Puigvert, L. & Ruiz, L. (2004). Teoria Feminista do Século XXI: as vozes das outras mulheres.En: Lima L. C (Org.). Educaçao de Adultos. Forum III,. pp 203-214. Braga. Universidade do Minho.
  • Beck-Gernsheim, E., Butler J., & Puigvert, L. (2003). Women and social transformation. New York: Peter Lang (publicat en castellà al 2001).
  • Aubert Simón, A. & Larena Fernández, R. (2003). Brudila Callí. La dona gitana contra l’exclusió. Superació de l’absentisme i fracàs escolar de les nenes i adolescents gitanes. Temps d’educació, Núm 28, pp. 241-257. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació. Universitat de Barcelona.
  • Puigvert, L. & Flecha, A. (2003). Dones gitanes I transformació social. Àmbits, Núm 28, hivern, pp. 60-64. Barcelona: COLCPIS.
  • Aubert, A., Valls, R. (2003). Dones Gitanes que superen l’exclusió social a través de l’educació. Educació Social-Revista d’Intervenció Socioeducativa, Núm, 24, pp. 22-32. Barcelona: APPEC.
  • Puigvert, L. (2001). Las otras mujeres. Barcelona: El Roure.

GEA- Interim Conference 2010. Gender and Education. Diversity of Voices.

Universitat de Barcelona, 8- 9 Abril 2010. Conferenciants principals: Judith Butler Lídia Puigvert, Capitolina Diaz, Myria Vassiliadou i Gaby Weiner. Organitzat pel Grup de Dones CREA-SAFO amb el suport de Gender and Education Association.

Canvi Educatiu i Social III: Dones i transformacions socials, 23 i 24 d’octubre de 2001, Parc Científic de Barcelona.

Es va comptar amb la presència de Judith Butler (autora de El grito de Antígona i l’autora feminista més citada a nivell mundial), Lídia Puigvert (professora de Teoría Sociológica de la UB y autora de Las Otras Mujeres ) i Elisabeth Beck-Gernsheim (coautora de El normal caos del amor). Durant aquests dies es van establir les bases d’un nou feminisme emergent, el dialògic, caracteritzat per la visibilització de nous espais de presència de les dones, pel diàleg i la igualtat de les diferències.

Canvi Educatiu i social VI: Socialització preventiva de la violència de gènere , 19 i 20 d’octubre 2004, Barcelona.

La inauguració va anar a càrrec de la Sra. Marta Selva i Masoliver – Presidenta de L’Institut Català de la Dona i la cloenda a càrrec de la Sra. Anna Simó i Castelló –Consellera de Benestar i Família. Les ponents van ser: Rosa Valls, professora titular de pedagogia, Marina Subirats, Catedràtica de sociologia UAB i Rosa Maria Bonàs, Diputada al Congrés de Madrid. L’objectiu prioritari de les jornades va ser analitzar les actuacions que estan contribuint en la prevenció de la violència de gènere.

  • Tinka Tabea Schubert. Universities free of gender violence. Communicative acts among the university community that overcome gender violence in Spanish universities. Lectura prevista: juliol 2014. Departament de Teoria Sociològica. Universitat de Barcelona. Director: Ramón Flecha
  • Cristina Pulido. Prevención de abusos sexuales a menores en Internet: Acciones preventivas online (en España). 2010 Universidad de Barcelona. Directores: Lidia Puigvert y Antonio Bartolomé.
  • Patricia Melgar. “Trenquem el silenci”: Superación de las relaciones afectivas y sexuales abusivas por parte de las mujeres víctimas de violencia de género.2009 Universidad de Barcelona. Directoras: Rosa Valls y Ainhoa Flecha.
  • Ainhoa Flecha. Las hijas de las feministas. El feminismo en el siglo XXI: ¿Declive o democratización?. 2006, Universidad de Zaragoza. Directora: Lidia Puigvert
  • Teresa Sordé.  The educative vindications of the Roma women. 2007 Harvard University. Director: Gary Orfield
  • Lena de Botton. Traverser le miroir. Processus de subjectivation des femmes marocaines. 2008,Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales. Director: Michel Wieviorka.
  • Oriol Rios. Socialització de gènere: la construcció de la masculinitat a l’escola. 2009, Universitat de Barcelona. Directora: Lidia Puigvert.
  • Patricia Melgar. Trenquem el silenci. Superación de las relaciones afectivas y sexuales abusivas por parte de las mujeres víctimas de violencia de género. 2009, Universitat de Barcelona. Directora: Rosa Valls
  • Laura Ruíz. La formación universitaria de las personas profesionales de la educación en socialización preventiva de la violencica de género. 2010, Universitat de Barcelona. Directoras: Rosa Valls y Marta Soler Gallard.
  • Marlen Mayela del Carmen Mendoza. Prevención de la violencia de género en las universidades: características de las buenas prácticas dialógicas. 2011, Universitat de Barcelona. Directora: Lidia Puigvert
  • Ariadna Munté. Anàlisi del paper de les dones gitanes inmigrants en l’accès als drets socials. 2012, Universitat Autonoma de Barcelona. Directoras: Carlota Soler, Teresa Sordé.
  • Montse Sánchez. (dipositada). Feminismo gitano. La transformación de las mujeres gitanas.Una aportación al feminismo desde la solidaridad. Departament d’Antropologia Cultural i d’Història d’Amèrica i d’Àfrica de la Universitat de Barcelona.
  • Rosa Larena. (2004). Educación de personas adultas: cambio de valores de las mujeres.Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
  • Elena Duque (2004). ¿Aprendiendo para el amor o aprendiendo para la violencia? Las relaciones afectivas y sexuales en las discotecas desde una perspectiva feminista. Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
  • Jesús Gómez. (2003). Las relaciones afectivo y sexuales en el segundo ciclo de la Educación Secundaria Obligatoria: Un reto educativo.Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona.
  • Lídia Puigvert. (2000).Las Otras Mujeres: Aprendizaje Dialógico de Personas Adultas como Generador de Transformación Social en las Relaciones de Género. Departament de Teoria Sociològica , Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.