Difamacions que s’han fet contra centre de recerca i evidències que clarifiquen la veritat

Difamacions que s’han fet contra centre de recerca i evidències que clarifiquen la veritat2019-11-15T23:52:31+00:00

Difamacions que van tapar el cas del catedràtic de la UB JdM

A diferència de la majoria de periodistes, que estan tenint una actuació molt professional i ètica informant de la lluita de les víctimes contra la violència de gènere a les universitats, el 13 juny 2016 hi va haver una molt petita part que van difondre unes mentides contra el CREA que van aconseguir acabar d’arrel amb una campanya molt massiva contra la reincorporació del catedràtic JDM a la UB. Aquest dia els assetjadors sexuals de la universitat ho van celebrar ostentosament, mentre les víctimes de violència masclista de les nostres universitats eren revictimizades.

Per aconseguir aquest objectiu, qualsevol mentida servia. Alguns mitjans van difondre els atacs d’un home que explicava amb detall que havia viscut com a membre del CREA i no només no ha estat mai membre sinó que la majoria ni tan sols el coneixem. També un professor universitari que va ser expulsat de CREA perquè va fer una gran falsificació en la mostra d’un article va trobar aquell dia l’oportunitat de venjar-se llançant tota mena de mentides.

Estem rebent multitud de difamacions i falses acusacions anònimes que circulen per Internet i en el boca-orella entre diverses persones. Aquest document s’anirà actualitzant a mesura que rebem més informacions.

Sabem qui son i saben que ho sabem. Des de 2004 hi ha persones a les que no interessava que sortissin a la llum casos de violència i assetjament a la universitat i van començar les difamacions contra nosaltres. A aquestes persones se les han sumat altres per rancúnies personals i acadèmiques que han trobat terreny abonat en el que és fàcil afegir llenya al foc.

S’amaguen en l’anonimat per tres raons. La primera es que, en el debat públic i obert, les seves falsedats quedarien demostrades, sabent fins i tot que tenim documentació escrita que ho demostra. La segona és per a evitar les conseqüències jurídiques que tindrien les calúmnies que estan llançant. La tercera, és per donar la falsa imatge de que tenen por a represàlies, diuen que per a que no impedim que treballin a la universitat o els hi causem danys psicològics. La realitat és just a l’inrevés. Tenim probes documentals de que  són ells els qui s’han confabulat per a tractar d’evitar que ningú del CREA treballi a la universitat i fer-nos fora als que ja estem treballant. Per altre cantó, qualsevol que entri a Google i vegi el que estan dient anònimament des de fa 12 anys pot entendre l’enorme dany psicològic i físic que ens estan fent. No només a nosaltres sinó també als nostres fiills i a les nostres filles. No tan sols no els hi va frenar conèixer que podien causar un mal definitiu a Jesús Gómez, qui ja no està entre nosaltres.

A) Com dèiem abans, a aquestes persones s’hi han sumat altres per rancúnies personals i/o professionals que han trobat un terreny abonat en què és fàcil afegir llenya al foc. Hi ha persones que no són del món universitari que ens ataquen, per exemple, perquè amb els resultats de la nostra recerca s’estan aconseguint millores educatives a moltes escoles i ja no poden vendre cursos de formació o programes que no aconsegueixen millorar cap resultat. Aquest és només un exemple del què passa en diferents àmbits. Aquestes persones, que veuen que perilla la seva credibilitat, ens ataquen utilitzant les mateixes difamacions que el lobby de la universitat va començar a difondre el 2004 de forma anònima per internet. D’aquesta manera hi ha persones que ni tan sols coneixem, ni mai hi hem interactuat, que contribueixen a difondre totes aquestes calúmnies.

B) Les motivacions de difamació responen a la lògica històrica d’intentar eliminar les persones o grups de persones que han generat un avenç científic i/o una transformació social. Personatges com Darwin, Montessori, Hipatia, Ferrer i Guardia, o centres com Highlander han estat atacats i difamats. Igual que ara s’està atacant el centre de recerca en ciències socials més referenciat internacionalment de tot l’Estat Espanyol.

Mentre molts grups de recerca treballem intensament portant diners i projectes a la UB, altres dediquen el seu temps intentant destruir-nos a nosaltres i als projectes que portem

A) Des del 2004 estem treballant amb els nostres advocats en vàries línies. Per una banda, reclamant a la UB perquè ens informi quines denúncies hem tingut i de què se’ns ha acusat. No ho hem pogut saber mai en tots aquests anys, mai ens han informat tot i preguntar-ho en diferents ocasions.

B) El 8 de juny de 2016, un mitjà ens va dir que s’acaben de fer tres denúncies contra nosaltres i que la UB ho ha portat a fiscalia. El nostre advocat ha estat reclamant a la UB el contingut de les denúncies i no se li ha volgut donar.

C) Per altra banda, hem denunciat les difamacions anònimes per les xarxes socials i internet i estan en aquests moments en investigació policial.

1. ACUSACIÓ DE DENÚNCIES CAP A CREA

També s’han estès difamacions i mentides que diuen que el CREA ha estat investigat per raons que no són certes.

A) El Rector va fer una resolució (29 de setembre de 2011) dient que no hi va haver tal investigació, ni cap expedient punitiu ni tan sols cap expedient informatiu, només que es van recollir unes informacions, que hem demanat jurídicament en diverses ocasions des de fa 10 anys i no se’ns han fet arribar mai. Fins i tot el Síndic de Greuges de Catalunya va demanar a la Universitat explicacions sobre el que havia passat i la UB no en va fer cas. Esperem arribar a Estrasburg, tot i que estem quasi segurs que davant les evidències i la por a què es descobreixi la veritat, la documentació ja deu estar destruïda.

B) Al 2004, la UB no va trobar cap problema en el CREA, ni molt menys vinculacions amb qualsevol tipus de secta. La UB el 25 de maig de 2005 va enviar les informacions a fiscalia sobre CREA per si veien algun delicte. El 21 de novembre de 2005 la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar decret d’arxiu en no trobar cap tipus de delicte ni cap motiu per iniciar una investigació.

C) El CREA va demanar al Rector vàries vegades que ens fes un expedient informatiu perquè així sabríem oficialment qui ens acusava i per què i així poder demostrar no només que tot era mentida sinó també poder saber si s’havien utilitzat proves falses com emails falsificats o gravacions trucades. Cap Rector ens va informar mai sobre això, ens va contestar que com que s’havia tramitat a fiscalia no existia cap expedient. CREA porta 10 anys reclamant jurídicament que se li donin aquestes denúncies per poder-hi respondre. Mai no hem sabut oficialment de que se’ns acusa ni qui ens acusa. Però els passadissos dins i fora la Universitat anaven plens d’acusacions.

D) Els que ens ataquen ja saben que tot són mentides, es refugien en l’anonimat perquè saben que tot quedaria clar en el debat obert i perquè saben que el que estan dient és tan greu que tindria conseqüències jurídiques. Enviar denúncies a les que no podem respondre els serveix per desprès dir: “estan investigant el CREA”, “van investigar al CREA”, quan possiblement siguem el grup de recerca que ha rebut més i més variades denuncies anònimes i mai s’ha trobat res punible.

El 27 de gener de 2005 el Rector Joan Tugores va enviar una carta oficial al Director del CREA demanant-li que “actués com a Director”. L’1 de setembre del 2006, després de la mort del membre de CREA Jesús Gómez, el Director del CREA va demanar la dimissió al nou Rector Màrius Rubiralta. El 12 de desembre del 2006, el Rector Rubiralta va enviar una carta oficial acceptant la dimissió.

Les dues coses són falses. A la Universitat, quan es reben queixes o denúncies, es mira si s’han de tirar endavant. En cas que es decideixi que si, es passa a fer un expedient informatiu que, si es troba motius, pot donar lloc a un expedient disciplinari. En aquest procés d’expedients, les persones acusades tenen possibilitat d’aportar proves i fins i tot demostrar que les proves aportades per la part denunciant són falses, como poden ser correus electrònics o gravacions trucades.
Del CREA es van recollir informacions que no van derivar ni a un expedient disciplinari, ni tan sols a un expedient informatiu.
Per la seva part, la fiscalia no es va dirigir al CREA, ni per investigar ni per posar mesures. No va trobar cap delicte que hagués d’investigar.

Quines van ser doncs les mesures que se’ns van demanar per part de la UB? Aquestes:

  • Eliminar el codi ètic del CREA
  • Suprimir les jornades anuals
  • Suprimir els tiquets de menjar
  • Iniciar un debat intern sobre una normativa de becaris i becàries i una altra de publicacions

En la carta on la Direcció del CREA comunicava al Rector que ja s’havien pres aquestes mesures (13 de juliol de 2006), també se li feia saber que s’adoptarien totes les mesures que ell considerés necessàries. No es va rebre mai cap altre requeriment.

El CREA tenia un codi ètic aprovat per la UB el 1995 i no hi va haver cap problema fins el 2004, quan vam decidir incloure un nou punt (seguint els codis ètics de societats científiques internacionals). És en aquell moment que aquest codi ètic comença a rebre atacs, fins que se’ns mana suprimir-lo. Aquest punt era: “Ante la violencia de género, todas y todos los miembros de CREA queremos contribuir, en la mayor medida posible, a su erradicación. Por eso, apostamos – como se pide desde las diferentes organizaciones – por la tolerancia cero al maltrato. Consideramos imprescindible (1) posicionarnos siempre a favor de la víctima y nunca del maltratador y (2) colaborar con la víctima para explicar y denunciar todos aquellos casos de los que tengamos conocimiento, sean cercanos y/o lejanos, con el fin de mejorar la calidad de la vida de todas las personas, y especialmente de las mujeres víctimas de malos tratos.”
Com molts centres de recerca a d’àmbit internacional, el CREA tenia unes jornades anuals per debatre temes de caire científic i ètic de les recerques internacionals i la seva incorporació al nostre centre.
Degut a la diferència salarial entre professorat i becaris/becàries a les universitats, el CREA havia començat a facilitar uns tiquets de menjar per a què el personal precari del centre que volgués pogués menjar un menú universitari. Se’ns va prohibir aquests tiquets.

A partir dels atacs sobre possibles ingerències en vides privades i discriminacions, també es va acordar fer una normativa de becaris i una altra de publicacions. Mai es van investigar aquestes acusacions i per això no vam poder aportar proves de la seva falsedat. Es va iniciar el següent procediment, que continua encara ara: amb qualsevol persona que es presenta a convocatòries per obtenir una beca de recerca amb el suport del CREA, abans es fa un acord previ i per escrit de les tasques de recerca que realitzarà. Una vegada obtinguda la beca, quan el becari o becària no ha volgut continuar aquest acord per circumstàncies diverses, ha deixat el CREA sense cap impediment. En quant a la normativa de publicacions es va acordar adoptar el mateix model de les normatives de propietat intel·lectual que s’utilitzen al Programa Marc de Recerca de la Comissió Europea.

Pel què sabem del procediment legal a les universitats, s’envien habitualment molts casos a Fiscalia. Només el nostre s’ha filtrat als mitjans, sense donar-nos cap informació ni qui ens acusa ni de què. De fet, hem sabut que hi havia unes denúncies perquè ens ho ha dit un mitjà de comunicació, no la Universitat de Barcelona. No és el primer ni serà el darrer. Tot i així, sí que és cert que s’han lesionat els nostres drets (i bens jurídicament protegits) en permetre aquestes actuacions que impliquen: vulneració del dret a l’honor, dret a la imatge, obstaculització al dret de defensa, suport tàcit (no explícit) als difamadors, i això és el que venim denunciat per vies legals des de fa 10 anys.

Ara, 11 anys desprès, l’actual Rector Dídac Ramírez torna a enviar a fiscalia 3 denúncies sense que el CREA sàpiga qui acusa, de què i ni amb quines proves. De manera ben diferent, en el cas del JDM, abans de enviar res a fiscalia, la UB va seguir tres processos pels que va fer passar les víctimes denunciants, de forma que l’informe de la fiscalia va considerar que era delicte però ja havia prescrit quan li va arribar. JDM sí que va saber qui l’acusava, de què i amb quines proves. Un tracte molt diferent del que hem rebut els que hem trencat el silenci sobre la violència de gènere a la universitat.

2. ACUSACIÓ DE SER UN CENTRE COERCITIU

Vàries de les difamacions anònimes que estan a Internet i que es parlen pels passadissos de la Universitat i altre espais, acusen falsament el centre CREA d’actuar com un centre coercitiu i/o com una secta.

Només cal veure la pàgina web per adonar-se que no és així amb proves suficients.. La nostra diversitat interna (diferents grups culturals, religions, ideologies, formes de vida) és molt més gran que la de la majoria de grups de recerca.

També és molt elevat i divers el nombre de persones i col·lectius que ens recolzen i amb els que ens relacionem. Comptem amb el suport i col·laborem amb tot tipus de governs, associacions i col·lectius. També estem vinculats i vinculades a les Universitats de més prestigi internacional. Així mateix durant l’any 2004 es va engegar una campanya de solidaritat internacional massiva a favor de CREA en front de les calúmnies rebudes a través d’Internet.

La Real Academia de la Lengua Española dóna dues definicions de secta: a) “una doctrina religiosa i ideològica que s’aparta del que es considera ortodoxa”; b) “comunitat tancada que promou o sembla promoure fins de caràcter espiritual, en la que els mestres exerceixen un poder absolut sobre els adeptes”.

Respuesta: a) El CREA no només no té cap doctrina religiosa ni cap doctrina ideològica, si no que entre els seus membres hi ha un gran pluralisme religiós i ideològic. La llibertat individual i el respecte de les creences ( o no creences) i a la ideologia de cadascú és total. De fet, hi ha membres pertanyents a sis religions diferents ( i també agnòstics) i entre el seus membres estan totes les opcions polítiques democràtiques de la nostra societat. b) El CREA ni promou ni aparenta promoure fins espirituals,  la seva finalitat és científica, les i els seniors (“mestres”?) no només no tenen cap poder absolut  sobre les demés persones si no que la distribució de poder és molt més igualitària que en la majoria de grups de recerca  i totes les decisions es prenen democràticament i obertament.  Per una altra banda, lluny de ser una comunitat tancada, està totalment oberta a la societat, tant a les respectives famílies com als diferents entorns socials (oci, amistats, …..) i a les creacions científiques internacionals.

A) A CREA no hi ha discriminació por sexe. La porta està oberta a tota persona que vulgui treballar en les recerques que portem a terme i amb les normes ètiques i científiques que estan publicades a la nostra pàgina web. L’èxit professional i les trajectòries prometedores que brindem a les persones que entren a CREA fan que moltes vulguin continuar formant part del grup un cop finalitzada la seva beca o contracte.

B) La proporció de dones que hi ha a CREA és similar a l’existent en els estudis universitaris més vinculats als temes que més treballem. La direcció de projectes, grups consolidats i publicacions liderades per dones està en la línia del que promou AMIT -Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas, de la qual formem part moltes de nosaltres.

Al Grup de Dones SAFO hi assisteixen les dones del CREA que volen, moltes no han fet mai. No només no s’hi fan aquest tipus de preguntes, sinó que investiguem i publiquem que el fet de fer-les en contextos com el professional és assetjament. Les persones que ens acusen anònimament quan ho fan,  parlen continua i públicament de les nostres vides sexuals difonent-ne tot tipus de calúmnies. Un dels efectes que així provoquen és que altres persones que no són de CREA i que a vegades just acabem de conèixer, ens pregunten per les persones amb qui hem tingut relacions sexuals. Per tant, ens ataquen del què ells/elles fan i nosaltres no hem fet mai.

Si per èlit es refereix a que treballem, publiquem i se solidaritzen amb la nostra lluita algunes de les feministes més referents al món, que també ens recolza l’European Womens’ Lobby, que publiquem a les revistes top, per exemple, de violència contra les dones, que fem conferències a Harvard i Cambridge, llavors tenen raó, encara que la paraula adequada no és d’elit, sinó d’excel·lència.

Si per feminisme d’elit entenen que no ens relacionem o que ens considerem superiors a altres dones, això és radicalment fals. Treballem, investiguem frec a frec amb dones aturades, immigrants, gitanes, sense sostre, etc. De fet, som conegudes al feminisme mundial, entre altres coses, per treballar en pla d’igualtat amb tot tipus de dones.

A) És clarificador que qui ens acusa de ficar-nos en la vida privada dels membres del grup, justament es fiqui contínuament en les vides privades dels membres de CREA. Cada persona dina, viu i es relaciona amb qui vol. I amb això no caldria dir res més.

B) Tot i que no caldrien més explicacions que l’anterior, donada la intromissió constant que les persones difamadores fan sobre la nostra vida privada, tornarem a clarificar que totes les persones de CREA són absolutament lliures de, per exemple, dinar quan i amb qui vulguin. Algunes persones de CREA preferim fer-ho juntes xerrant i divertint-nos. Així mateix, com en qualsevol lloc de feina, algunes persones estableixen relacions personals, d’amistat, de parella, etc. Això és un assumpte privat dels membres de CREA.

A) En el marc de CREA, l’any 1999 es va formar el Grup de Dones de CREA-Safo que té el mateix funcionament que qualsevol grup de dones que, per sort, existeixen des de fa molts anys. El nostre es troba una vegada al més per parlar de temes vinculats a les desigualtats de gènere relacionats amb les recerques del centre i amb l’objectiu d’avançar en el coneixement.

B) Degut de nou a les insistents difamacions sobre intromissió en la vida privada, clarifiquem una altra vegada que les dones de CREA participen lliurement en aquest grup, i de fet, hi ha moltes dones del CREA que no hi participen.

C) El CREA no té cap espai formal on hi hagi trobades només d’homes.

A les assemblees mensuals del CREA (cada últim divendres de mes) es debaten obertament tots els temes relacionats amb les recerques i tothom pot plantejar dubtes sobre les línies de treball que s’estan duent a terme. De fet és el principal objectiu de l’assemblea i normalment se solen manifestar diferents dubtes. No hi ha cap limitació a la llibertat d’expressió. També hi ha moltes reunions de treball que es realitzen als diferents espais i universitats on solen treballar els membres del grup.

Molts membres de CREA son becaris i becàries amb trajectòries molt prometedores. No tenen por de parlar. Ben al contrari, estan cansats i cansades de les acusacions que es fan al CREA i de què dins d’algunes universitats se’ls assenyali, la qual cosa impacta en negatiu sobre les notes i sobre la vida professional. Quan demanen treballar al CREA o demanen una beca amb el centre, se’ls explica la campanya de difamacions que estem rebent durant la última dècada i com estem lluitant perquè surti la veritat. Se’ls diu a què s’exposen: que professorat se’ls apropi i els faci atacs sobre el centre on s’estan vinculant, que difami alguns dels seus membres, que els plantegi que el seu futur professional corre perill estant amb nosaltres… Els membres de CREA no tenen por, són valentes i valents perquè tot i les possibles represàlies que poden patir i pateixen, decideixen lliurement ser-ne membres.

Al CREA els membres són lliures de fer o no el que considerin adequat. La majoria de denúncies les hem posades els membres amb posicions més segures i menys vulnerables, però també, quan els advocats han valorat que era important, se’ls ha preguntat individualment i lliurement si volien també formar part de la denúncia.

Els que en realitat han patit represàlies no són les persones que ens ataquen sinó membres del CREA. Algunes d’aquestes són:

  • Una alumna que va tenir el premi extraordinari de fi de grau (el millor expedient de la seva promoció) i estava considerada una alumna brillant per part del professorat, quan estava fent el màster va aportar el seu testimoni per una denúncia per assetjament contra el catedràtic JdM. A partir d’aquest moment li van començar a posar males notes, una professora li va dir que havia fet molt malament l’exposició a classe, uns professors comentaven pels passadissos que si va treure tan bones notes al grau “per alguna cosa devia ser”, intentant desprestigiar-la.
  • Al 2004, una alumna que tenia un expedient brillant li van concedir una beca FI de la Generalitat de Catalunya en un departament de la UB. El Departament va decidir que encara que reconeixia que era una alumna brillant, no li signava l’acceptació de la beca si no deixava el CREA, per la qual cosa la perdia. Davant la negativa del departament, l’alumna es va dirigir al Síndic de Greuges de la UB, que juntament amb el Rector, va intercedir i gràcies a això van acabar acceptant-la.
  • Una doctoranda, va dipositar la tesi doctoral per poder procedir a la lectura. Al mateix temps es va presentar a la convocatòria de Juan de la Cierva. Durant aquest procés, donada la seva brillant trajectòria acadèmica i de recerca, el Ministeri li va concedir aquest contracte postdoc. La Facultat va emetre un informe negatiu de la tesi, obligant-la a refer-la i tornar a dipositar una nova versió al cap d’uns mesos, amb la qual cosa va perdre el contracte postdoc.
  • Un professor associat d’un departament de la UB i membre de CREA es va presentar a una plaça de postdoc UB que va ser avaluada per l’AGAUR. Es van presentar varis candidats i ell va quedar el primer. La persona que va quedar quarta va començar en aquell moment a fer difamacions contra el CREA en l’anonimat i per passadissos. La plaça va ser per la candidata quarta, tot i que el pitjor no va ser això sinó les difamacions gratuïtes cap al grup al què pertanyia aquest professor. Aquest professor quan era doctorand ja va patir represàlies per ser del CREA, va tenir un informe negatiu per part de la Facultat i va haver de refer la tesi. Actualment té un contracte Juan de la Cierva a una altra universitat i dirigeix una revista científica considerada per Scopus com “una revista líder en el seu camp”.

Durant els 25 anys d’història del centre de recerca, pel CREA han passat centenars de persones amb qui seguim mantenint una excel·lent relació, i també tenim molt bones relacions amb altres centenars de persones, col·lectius, grups de recerca, etc. No sabem quines o quantes persones estan fent acusacions i d’on surten aquests números perquè sempre s’ha fet de forma anònima. Tampoc sabem quantes de les persones que ens acusen són d’altres grups, i potser no els interessa que, per exemple, els nostres becaris (que obtenen molt bons currículums) competeixin amb els seus, i llavors ja els va bé que hi hagi tota aquesta estigmatització.

No sabem qui són aquests suposats testimonis. Nosaltres volem que s’investigui el que sigui, amb transparència, perquè només hi ha rumors i acusacions sense cap evidència. Només així podem demostrar la innocència tot i que el mal ja està fet, degut a l’efecte del “calúmnia, que alguna cosa hi queda”. El que si podem dir és que el patiment que estem suportant per aquestes calúmnies tant nosaltres com les nostres famílies, i especialment els nostres fills i filles, és gravíssim i que malauradament hi ha una persona que va patir i somatitzar tant que ja no està entre nosaltres.

És cert que en temes de gènere (entre d’altres) som molt diferent al què és habitual a les nostres universitats, però no al que és normal a les universitats de més prestigi del món, com Harvard d’on la que la directora del CREA n’és doctora. Allà un professor o professora que calli davant d’un possible cas l’assetjament sexual d’un company o companys és automàticament expulsat. La mateixa mesura es prén amb qui col·labori en l’assetjament sexual de segon ordre: atacar a les víctimes o qui les defensa. Nosaltres no callem davant de qualsevol possible cas d’assetjament a les nostres universitats i això resulta estrany aquí, però es obligatori allà.

3. ACUSACIONS EN L’ÀMBIT PROFESSIONAL, ÈXIT PROFESSIONAL, PUBLICACIONS, etc.

Investigadors i investigadores habituats al funcionament de molts congressos internacionals de pedagogia i sociologia, on des de les quotes a pagar fins qui decideix els panels i conferenciants, són molt democràtics, van proposar que es seguís aquesta línia als congressos on participaven a nivell estatal. No hi havia interès en fer-ho i per això, van decidir lliurement crear nous congressos amb altres persones investigadores entre les que hi havia membres del CREA i no membres. Des d’aquest plantejament van organitzar el congrés CIMIE, l’únic congrés multidisciplinar i internacional d’educació que funciona com els congressos internacionals de més prestigi en aquest àmbit, com l’AERA, l’ECER i la WERA. Per descomptat, moltes persones de CREA segueixen participant en congressos nacionals i internacionals com els abans esmentats i també a la ESA, la ISA i la FES en el marc de la sociologia o d’altres en el marc de la psicologia, el treball social, etc.

Els atacs s’han presentat en un article de Mariano Fernández Enguita criticant el projecte “Included”. Aquest projecte, “Included”, va ser l’únic de ciències socials i humanitats inclòs per la Comissió Europea en la seva llista de les 10 recerques científiques europees de més èxit de les darreres dècades. Són aquest tipus d’avaluacions, així com les publicacins en revistes com ‘Nature’, ‘Harvard Educational Review’ o ‘Cambridge Journal of Education’les que marquen el nivell científic.

En aquest link es poden veure valoracions de nivell científic internacionalment reconegut i d’una assessora d’educació inclusiva sobre la qualitat crítica d’Enguita:

A) Al contrari del funcionament tradicional de les universitats espanyoles, el CREA sempre ha funcionat semblant-se més a las universitats (i centres de recerca) internacionalment reconegudes i amb uns criteris ètics i científics que compleixen els estàndards internacionals. Això l’ha portat a fer una feina molt ben valorada en l’àmbit internacional. Al mateix temps, el treball científic ben fet és el que és més valorat en un sistema meritocràtic. Per aquest motiu moltes persones de CREA han aconseguit beques, contractes i projectes de recerca de màxim nivell. Al mateix temps la recerca que fa CREA no va només dirigida a la ciència sinó que va dirigida sobretot a la societat per contribuir a una millora social des del coneixement científic. És per aquest motiu que el CREA i alguns dels seus membres gaudeixen el reconeixement no només científic sinó també social i polític del treball realitzat.

B) És difícil tenir èxit a la carrera acadèmica i cada cop ho és més per tothom. Els i les membres de CREA tenen les mateixes dificultats que qualsevol altre persona. La diferència és que en comptes de competir entre nosaltres treballem de forma solidària i recolzant-nos els uns als altres. No treu les dificultats, però ens fa més forts per enfrontar-nos-hi.

A) La normativa de publicacions del CREA (inclosa la seva Comissió de Gestió del Coneixement) estan copiades de les normatives internacionals i concretament de la normativa europea http://ec.europa.eu/research/fp6/model-contract/pdf/fp6-iprguidelines_en.pdf

Precisament, un dels objectius d’aquesta normativa és que no puguin publicar unes persones el treball d’altres. Entre els grups de recerca que no tenen aquestes normatives n’hi ha molts que els passen aquestes coses i d’altres que no, tot queda a la bona o mala voluntat de qui mana. En els grups de recerca que tenen aquestes normatives, com a CREA, aquest tipus de pràctiques no són possibles.

B) Tothom pot comprovar en els cv penjats en webs d’organismes oficials que al CREA la desigualtat d’impacte entre els seus membres és molt menor que en d’altres grups de recerca. Ja sabem que la gent que, per interessos inconfessables, vol usar les calumnies no vol comprovar per ella mateixa que són mentides, però això no ho farà cap de les persones que realment volen un món millor

A) Qualsevol pot comprovar a les webs d’organismes oficials que la publicació amb persones de fora del grup és molt més freqüent que en d’altres grups de recerca.

B) Només hem expulsat per motius de publicacions una persona de CREA i una altra d’un grup de recerca consolidat. En tots dos casos era per enviar a una revista científica un article en el que s’havia falsificat la mostra, qüestió molt greu a la comunitat científica internacional.

C) A part d’això, vam arribar a un acord amistós amb una altra persona de CREA no habituada a les normatives internacionals de publicacions que volia publicar amb una altra persona un treball que havien fet d’altres i en què els subjectes investigats (alumnat, familiars i professorat d’una escola del País Basc) no van donar el permís per fer-ho.

A CREA mai s’ha obligat a fer articles a ningú, només els fan les persones que els volen fer. Quan els articles són fruit d’un treball individual, la persona individual decideix què fer amb ell. Quan els articles són fruit d’un projecte de recerca, els signen les persones que han col·laborat en el seu contingut i els que volen redactar-los i signar-los. Segons la normativa internacional assumida pel CREA, sobre qui ha creat el contingut, s’ha d’arribar a un consens entre totes les persones que han intervingut en la recerca. Aquest procés impedeix que algú publiqui el treball de la resta de persones i també aconsegueix que, a CREA totes les persones siguin autores de publicacions científiques. Tenim una distribució de publicacions entre els i les membres més igualitària que cap altre grup de recerca. No solament publica la persona més sènior sinó totes les persones que participen en les recerques i en la creació de coneixement o en els descobriments científics. Fins i tot en vàries ocasions la directora de CREA no ha signat ni un article en un monogràfic sencer.

El CREA és un centre d’excel·lència (científica i ètica) que potencia moltíssim la formació de les persones que en formem part. La majoria de centenars de persones que passen un temps al CREA i desprès es dediquen a diferents professions (inclosa l’acadèmica), valoren molt el seu temps de formació amb nosaltres i ens valoren molt. En alguns casos, al sortir del CREA escullen treballar en altres grups que no tenen la mateixa excel·lència i que lògicament no poden o no volen potenciar tant les seves carreres acadèmiques. Desprès envien un article a una revista científica internacional i veuen que el seu no és aprovat i en canvi hi ha persones més joves, que van entrar al CREA més tard, i que si aconsegueixen publicar. En unes universitats cada vegada menys feudals i més meritocràtiques, aquestes publicacions tenen una influència creixent a les situacions laborals de les persones. En alguns pocs casos el seu no progrés científic l’atribueixen a un boicot del CREA o a un favoritisme cap a “les/els nostres” i ens donen la culpa de tot el que els passa a les seves vides professionals i personals.

Tot el contrari. Conjuntament amb moltes altres persones i col·lectius hem lluitat i lluitem contra això, no només perquè aquesta arbitrarietat feudal baixa el nivell científic sinó perquè també dificulta molt la lluita contra la violència de gènere. El que passa és que els passadissos d’algunes facultats converteixen amb facilitat les mentides en “veritats”. Posem un exemple que, està publicat, d’un relat que recorre aquests passadissos: Miguel llevaba diez años de profesor eventual, sale una plaza permanente para él, Lidia Puigvert se presenta y, como en el tribunal está Ramon Flecha, la gana y Miguel se va a la calle. Tot això era mentida. En realidad ya hacía unos años que había salido una plaza a tiempo completo “para Miguel”, a la que se presentó Josep, entonces profesor de instituto, y la ganó. Si Josep consideraba que presentarse a la plaza “de otro” era quitársela y expulsarle de la UB, tendría que criticarse a si mismo pues era él quien lo había hecho y no Lidia. Y si pensaba que cualquiera tenía derecho a presentarse a una plaza que sale a concurso público, ¿por qué criticaba que Lidia supuestamente lo hubiera hecho? Años después, salió una segunda plaza permanente “para Miguel”, en concreto, una titularidad de la que él ya tenía la titularidad interina. A ésta se presentó también Pedro y la ganó. Al mismo tiempo que salía esa segunda plaza estable “para Miguel”, salió otra precaria “para Lidia”, Miguel, al perder “la suya”, se presentó a ”la de Lidia”, pero Lidia tenía más méritos científicos. En el tribunal no estaba Ramón, como cualquiera podía y puede comprobar. En todo caso, a Lidia no le pareció mal que Miguel se presentara “a su plaza”, ya que no son plazas de nadie, sino que salen a concurso público.
Aun así, y contra todo tipo de pruebas facilísimas de comprobar, los pasillos siguieron afirmando que un tribunal del que formaba parte Ramón había echado a Miguel de la Universidad para reemplazarle por Lidia. El poder de conversión de la mentira en verdad es de tal calibre que un día Josep se mostró ante Ramón muy preocupado por la situación de Miguel y muy enfadado porque Lidia “le había quitado su plaza”. Ramón le recordó que las dos plazas “que habían salido para Miguel” las ganaron el propio Josep y Pedro.
Josep se quedó pensando, se acordó y lo reconoció en aquel momento, porque aunque parezca increíble, las mentiras tienen tanta influencia en los pasillos de algunas universidades que hasta él se la había creído.

Des del 2007 la líder del CREA és una dona…. i Doctora per Harvard. Com sabem molt bé les feministes, això no ho poden soportar ni creure les persones masclistes, que ens veuen a les dones incapaces de liderar un centre d’excel·lència com el CREA. El fet de ser Doctora per Harvard també els hi dóna molta ràbia perquè és un indicador d’un nivell intel·lectual i humà que no soporten ni que es digui; per descomptat, les envejes també juguen un paper. Però a més hi ha una cosa que els hi fa ràbia i per tant neguen alguns individus: que tots els indicadors objectius demostren que el lideratge a CREA està molt més repartit i és molt més igualitari que en els grups de recerca que a ells els hi agraden.