Metodologia

En aquest projecte s’aplicarà la metodologia comunicativa (Gómez et al, 2006; Flecha, Puigvert & Gómez, 2011). La seva utilitat per a la recerca social i educativa ha estat recollida en diverses publicacions científiques d’impacte internacional, així com en recomanacions d’organismes europeus i internacionals. Recentment, una de les publicacions científiques de l’àmbit de la metrologia qualitativa amb major impacte al ‘Journal Citation Reports’, la revista Qualitative Inquiry, ha publicat un monogràfic sobre aquesta metodologia i té a la premsa un segon. De forma paral·lela, les conclusions de la Conferència Science Against Poverty, organitzada l’any 2010 per la Comissió Europea, assenyalava aquesta metodologia com el millor mètode per a analitzar els col·lectius desfavorits i per a oferir orientacions que permetin superar les desigualtats i la pobresa.

 

La metodologia comunicativa s’ha emprat ja a 25 projectes estatals d’I+D i a dos del programa marc de recerca europeu, Workalo – The creation of New occupational patterns for cultural minorities: The Gypsy case (2001-2004), del 5è Programa Marc de la Comissió Europea, i INCLUD-ED – Strategies for inclusion and social cohesion from education in Europe (2006-2011) del 6è Programa Marc de la Comissió Europea. En l’actualitat s’està emprant també en el projecte IMPACT-EV – Evaluating the impact and outcomes of EU SSH research (2014-2017) del 7è Programa Marc de la Comissió Europea, projecte que desenvoluparà un sistema permanent de selecció, seguiment i avaluació de l’impacte de la recerca en Ciències Socials i Humanes. posant l’accés en el seu impacte científic, polític i social. Tots els projectes del programa marc previs a IMPACT-EV desenvolupats sota el paradigma comunicatiu han tingut, com a repercussió política i social, l’aprovació de recomanacions i directrius i la publicació de més de 60 articles JCR.

 

La metodologia comunicativa s’empra per a analitzar les dimensions dels fenòmens, situacions i interaccions socials que generen exclusió social, així com les que contribueixen a superar-la. Dues de les principals característiques d’aquest enfocament són: la participació dels subjectes investigats a totes les fases de la recerca, i el diàleg entre aquests, les persones investigadores i el coneixement aportat per la comunitat científica internacional. Per tant l’anàlisi es realitza identificant factors exclusors (barreres, desigualtats, processos de discriminació, etc.) així com factors transformadors que permeten superar els obstacles identificats.

 

Les contribucions teòriques en les que es basa la metodologia comunicativa són diverses i interdisciplinàries, i provenen d’autors com Habermas, Mead, Schüz o Garfinkel. Aquesta metodologia parteix de la premissa de que les persones són agents socials capacitades de llenguatge i acció, que contribueixen a la creació de coneixement. D’aquesta manera, la orientació comunicativa trenca amb el pressupòsit de jerarquia interpretativa per part de la persona investigadora i el significat de la realitat es construeix a partir de les contribucions de totes les parts. La metodologia comunicativa ofereix la possibilitat d’integrar i incorporar diferents disciplines i orientacions, emprant diferents mètodes i tècniques per a la recollida de dades. En aquesta recerca, emprarem tècniques qualitatives sota la orientació comunicativa.

L’anàlisi de la informació d’acord amb la metodologia comunicativa permetrà identificar les dimensions exclusores i transformadores de l’objecte d’estudi. Així doncs, es prestarà especial atenció als elements de les modalitats identificades i analitzades que generen èxit en la gestió de la diversitat religiosa en espais educatius reglats i no reglats de l’escola i la comunitat. Així, una de les principals contribucions de la metodologia comunicativa consisteix en analitzar la realitat social no només per a comprendre-la, sinó també per a transformar-la.