LOGO_CEGDEF

El Centre d’Estudis Gitanos (CEG), centre interdisciplinari on hi participen persones gitanes i no gitanes, va néixer l’any 1997 com una iniciativa d’un grup plural de professionals i membres de CREA vinculats a la recerca, la intervenció socioeducativa i els moviments socials amb l’objectiu d’analitzar científicament la situació d’exclusió que viu el poble gitano arreu del món i els factors que contribueixen a superar-la.

L’objectiu principal del CEG es donar resposta a la necessitat reals de la comunitat gitana, generant un coneixement científic, rigorós i crític sobre la situació d’aquesta comunitat, promovent la seva inclusió social i educativa, així com lluitar contra l’anti-gitanisme.

Els projectes i iniciatives que duu a terme el CEG es desenvolupen amb i per al Poble Gitano gràcies a la Metodologia Comunicativa, que garanteix la participació d’aquesta comunitat al llarg de tot el procés d’investigació. En aquest sentit, el Consell Assessor del CEG -format per representats de les organitzacions i associacions gitanes i pro-gitanes més rellevants (Unión Romaní, Drom Kotar Mestipen, Fundación Secretariado Gitano, entre d’altres) i altres gitanos i gitanes que participen a títol personal pel seu lideratge dins la comunitat- és un punt clau per tal de garantir aquesta participació.

Alguns dels resultats i de les activitats més rellevants que mostren l’impacte científic, polític i social aconseguides pel grup són els següents:

El CEG ha coordinat i participat en diverses recerques de màxim nivell. Algunes de les més recents són:

Gràcies a l’impacte científic de les seves recerques, el CEG ha elaborat nombroses publicacions científiques en revistes indexades en JCR i altres bases de dades. De fet, la següent publicació del Dr. Flecha (membre del CEG) i de la Dra. Soler (Directora de CREA), va rebre el premi Cambridge Journal Education Best Prize 2013:

  • Flecha, R., & Soler. M. (2013). Turning difficulties into possibilities: engaging Roma families and students in school through dialogic learning. Cambridge Journal of Education, 3(44), 0305-764X. doi: 10.1080/0305764X.2013.819068.

Altres publicacions rellevants:

  • Sordé, T & Macías, F. (in press). Making Roma Rights a Reality Through Successful Actions: The Case of La Milagrosa (Albacete). In Bhabha, J. (Coord.) Realizing Roma Rights. Harvard Univeristy Press
  • Flecha, R. (2014). Using mixed methods from a communicative orientation: Researching with grassroots Roma. Journal of Mixed Methods Research, 3(8), 245-254. doi: 10.1177/1558689814527945
  • Sordé, T., Serradell, O., Puigvert, L., & Munté, A. (2013). Solidarity networks that challenge racialized discourses: The case of Romani immigrant women in Spain European Journal of Women’s Studies 1350506813510425, first published on November 20. DOI:10.1177/1350506813510425
  • Aiello, E., Mondejar, E. & Pulido, M.A. (2013). Communicative Methodology of Research and Recognition of the Roma People [Special issue]. International Review of Qualitative Research, 6(2): 254-265.
  • Sordé-Martí, T., Munté, A., Contreras, A., & Prieto-Flores, O.  (2012). Immigrant and Native Romani Women in Spain: Building Alliances and Developing Shared Strategies Journal of Ethnic and Migration Studies, 38(8), 1233-1249. doi: 10.1080/1369183X.2012.689179.
  • Macías, F., Redondo, G. (2012). Pueblo gitano, género y educación: investigar para excluir o investigar para transformar. International Journal of Sociology of Education, 1(1), 71-92.
  • Munté, A., Serradell, O. & Sordé, T. (2011). From research to policy: Roma participation through communicative organization. Qualitative Inquiry, 17(3), 256-266.
  • Gómez, J.; Vargas, J. (2003): Why Romà do not like mainstream schools: voices of a people without territory. Harvard Educational Review. v. 73, pp. 559-590.

Els resultats del projecte WORKALÓ, recerca del 5è Programa Marc coordinada per membres del CEG,  han sigut destacats pel seu impacte polític. Aquests van ser utilitzats per la Eurodiputada gitana Livia Jarocka al Parlament Europeu i pel diputat Josep Andreu al Congrés dels Diputats d’Espanya, per tal d’elaborar dues lleis (europea i espanyola) on es reconeixen els drets del poble gitano com una minoria cultural d’Europa, i la discriminació i exclusió que ha patit i segueix patint des de la seva arribada al continent europeu al segle XV.

Documents relacionats:

  • Proposición no de Ley relativa al reconocimiento de los derechos del pueblo gitano (Número de expediente 162/000320). Congreso de los diputados. 27 de septiembre de 2005. Núm. 114. Accès
  • European Parliament resolution on the situation of the Roma in the European Union. P6_TA(2005)0151. Accès

El CEG col·labora activament amb organitzacions governamentals encarregades de l’elaboració de polítiques i plans d’actuació per a la inclusió del poble gitano. Prova d’això és l’estreta col·laboració entre el CEG i la Generalitat de Catalunya en l’elaboració del Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya (2014-2016)

Col·laboració amb organitzacions no governamentals i amb els moviments socials

El CEG també col·labora i participa amb altres organitzacions no governamentals i moviments socials vinculats a la inclusió social de la comunitat gitana. Alguns exemples són: