Creació del centre d’investigació CREA a la Universitat de Barcelona (UB). Fins el 2003-2004 no es rebrà cap atac.
Ramón Flecha (RF) presenta la primera denúncia, proposant a l’equip rector que s’enfronti a les contínues situacions d’assetjament sexual creant els organismes i procediments internacionals.
La Plataforma contra la Violència de Gènere organitza la conferència: ‘Contra l’assetjament, tolerància zero’. CREA proposa comissions d’igualtat i decideix trencar el silenci públicament sobre la violència de gènere a la universitat. El CREA dissenya la investigació sobre VG a les universitats espanyoles que presenten posteriorment a la convocatòria de projectes I + D.
CREA inclou el següent punt al seu codi ètic:
Davant la violència de gènere, totes i tots els membres de CREA volem contribuir, en la major mesura possible, a la seva eradicació. Per això apostem -com es demana des de les diferents organitzacions- per la tolerància zero al maltractament. Considerem imprescindible (1) posicionar-nos sempre a favor de la víctima i mai del maltractador i (2) col·laborar amb la víctima per explicar i denunciar tots aquells casos dels que tinguem coneixement, siguin propers i/o llunyans, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de totes les persones i especialment de les dones víctimes dels maltractaments.
CREA organitza una jornada al Parc Científic de la Universitat de Barcelona sobre ‘Socialització preventiva de la violència de gènere’. S’aborda la problemàtica de la violència de gènere a les universitats i es produeixen converses amb membres del parlament espanyol que es comprometen a introduir les mesures proposades en una futura llei.
Persones anònimes inicien una campanya difamatòria, principalment a través d’Internet i, també, en alguns passadissos universitaris. Des de perspectives fortament sexistes, es fiquen amb les nostres vides privades i fins i tot amb les nostres opcions sexuals amb mentides contínues. El director de CREA rep amenaces de mort en tres moments diferents.
Es publica una declaració internacional de suport al CREA enfront de les difamacions que inclou firmes de professorat d’universitats com Harvard i de l’European Women ‘s Lobby.
Investigació pionera a Espanya: Violència de gènere a les universitats espanyoles. Pla Nacional I + D + I. Secretària d’Estat d’Universitats i Recerca. Ministeri de Treball i Afers Socials (Valls, 2005-2008). Aquesta investigació va conduir cap a diferents mesures i polítiques que van obligar a les universitats a tenir comissions d’igualtat i protocols contra la violència de gènere, concretant així el compromís pres en la jornada d’octubre del 2004.
Les converses amb membres del Parlament i la difusió del contingut de la investigació I + D es concreta en la disposició addicional dotzena afegida a la Llei d’Igualtat del 2007, que inclou l’obligatorietat de les universitats a tenir unitats d’igualtat:
Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, d’Universitats. “Disposició addicional dotzena. Unitats d’igualtat: Les universitats comptaran entre les seves estructures d’organització amb unitats d’igualtat per al desenvolupament de les funcions relacionades amb el principi d’igualtat entre dones i homes. “
L’alumna AV rep els primers correus amb contingut assetjador del Catedràtic JM. AV serà la primera víctima que va denunciar el Catedràtic JM.
Lídia Puigvert envia a la Degana de la Facultat d’Economia i Empresa una carta on s’especificava que l’estructura del màster i doctorat de sociologia fomenta “tres tipus de pressions. La primera és la sexual; no respondre a qualsevol insinuació o no acceptar anar a fer tutories als llocs de fora de la UB a on digui el catedràtic pot tenir greus conseqüències per la seva qualificació, encara que sense cap dubte després el director justificarà aquesta puntuació per criteris acadèmics i obtindrà l’aval de la Facultat”. Prèviament en aquesta mateixa carta ja s’esmentava que “no hi ha cap universitat de qualitat del món amb un procés com aquest o similar”. Encara que no s’especifica el nom de la persona a qui fa referència la carta, hi ha continues referències al catedràtic que dirigeix el seminari de màster i el seminari de doctorat, i tothom sabia que es tractava de JdM. Mai no vàrem rebre resposta.
L’alumna de màster AV demana ajuda al professor Ramon Flecha mostrant-li un correu electrònic del catedràtic JM. Ramon Flecha presenta, adjuntant aquest email una denúncia aclarint que “la receptora del mail està d’acord en que li envií, també en parlar amb vostè i amb qui sigui per contribuir a solucionar una situació que perdura des de fa molts anys i afecta a molts i moltes alumnes. En la mesura que l’esmentat professor també afegeix a la seva firma la marca de la primera Universitat del món, em sento amb l’obligació professional i ètica de comunicar la situació també a aquesta universitat i, en concret, la seva Office of Sexual Assault Prevention and Response”.
La Comissió d’Igualtat de la Facultat avalua la carta i el mail i decideix que no hi ha cas.
L’Office of Sexual Assault Prevention and Response de Harvard envia un correu electrònic a la Degana dient-li que el professor JdM no pot posar el nom de la Universitat de Harvard a les seves comunicacions.
La Comissió d’Igualtat de la Facultat es torna a reunir i decideix iniciar el cas.
AV es posa en contacte amb la segona víctima, que decideix aportar el seu testimoni i correus electrònics. Després s’aniran contactant altres víctimes.
La Junta de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB aprova el “Protocol per a la prevenció, detecció i actuació en contra de l’assetjament sexual.”
La UB envia el cas a la Fiscalia.
El País, Cataluña, 5/2/2014″El responsable d’universitats també s’ha referit al cas del presumpte assetjament sexual a la Universitat de Barcelona protagonitzat pel catedràtic de sociologia,…. Titllant-lo de “fet lamentable que marcarà un precedent”. “I també és lamentable que hi hagi gent que digui ara que ja sabia que el fet durava des de feia anys i no ho denunciaven. I no ho dic per les víctimes, sinó pels responsables de la universitat. Sí ja ho sabien, per què no actuaven? ” s’ha preguntat Castellà. El secretari es referia a la declaració que va fer la degana de la facultat d’Economia….. davant els mossos a la que reconeixia que en l’any 1987, quan ella era estudiant, ja es rumorejava per la facultat l’existència d’assetjament”.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/05/catalunya/1391631184_736384.html
CREA presenta una querella al jutjat per totes les calúmnies difoses de manera anònima.
Es comença a parlar de la reincorporació a la UB del Catedràtic JM i de la obligatorietat de què exerceixi la docència.
Apareix una carta del moviment d’estudiants en contra de la reincorporació del Catedràtic JM a la docència.
Es difonen a la premsa els atacs basats en testimonis anònims. Alguns mitjans inclouen també la veu de la xarxa de víctimes d’assetjaments sexuals a les universitats i la veu del CREA. Uns pocs mitjans es posicionen al costat de les víctimes i no dels assetjadors.
Es presenten unes queixes sobre el CREA, fet que coneixem perquè algú filtra la informació als mitjans de comunicació. Com no es tracte d’una denúncia i els fets no son provats, el CREA mai ha tingut accés al contingut d’aquestes queixes ni a saber per part de qui provenien. Sent probable que algunes de les persones no hagin estat al CREA mai.
Les queixes presentades van ser desestimades per part de la fiscalia provincial, seguint l’article 773.2 demostrant-se així la no existència de cap delicte.