Rompemos el silencio de la violencia de género en las Universidades

Al 2004 en CREA vam decidir trencar el silenci sobre la violència de gènere a les universitats espanyoles amb la recerca Violencia de género en las universidades españolas (Valls, 2004), primer projecte finançat pel Pla Nacional de Recerca I+D sobre aquesta temàtica al context espanyol. L’estudi va permetre aportar dades clares sobre la magnitud del problema en un moment en el que a l’estat espanyol no existia cap marc per prevenir l’assetjament sexual a les universitats. D’avant aquesta iniciativa, un lobby d’assetjadors de la universitat va començar una campanya de difamació anònima contra els i les membres de CREA.

Com a resposta als terribles atacs es va engegar llavors una campanya de solidaritat amb el nostre treball que ens ha permès tenir el suport d’institucions com la Universitat de Harvard o l’European Women’s Lobby. Entre les diverses mostres de recolzament, la Directora de la Oficina de Prevenció d’Agressions Sexuals de Harvard va dir públicament «l’esforç de CREA per estendre aquests principis trencant el silenci al voltant de la violència de gènere és inspirador. Les generacions futures i la facultat tindran indubtablement una experiència educativa molt diferent gracies al seu treball».

També vam tenir el recolzament del Congrés dels Diputats, que va decidir incloure a la Llei d’Igualtat del 2007, per primer cop, l’obligació de que totes les universitats espanyoles tinguessin Unitats d’Igualtat (vam assessorar la Comissió encarregada de la Llei d’Igualtat). Avui, aquestes unitats i comissions d’igualtat ja existeixen a moltes universitats, i tenim gran satisfacció d’haver donat suport i continuar donant suport a totes les víctimes en aquest context.

Suport a CREA davant els atacs rebuts per trencar el silenci:

Reconeixement a la lluita de CREA contra la violència de gènere

Les futures generacions d’estudiants i professorat, sens dubte, tindran una experiència de classe molt diferent a causa del seu treball.

He tingut el privilegi de visitar recentment la Universitat de Barcelona i parlar amb el professorat vinculat al centre de recerca CREA d’aquesta universitat. M’ha cridat l’atenció la intensa devoció d’aquestes dones en eradicar l’assetjament sexual i la violència de gènere. Qualsevol persona que hagi estat treballant per millorar les polítiques i els tràmits o gestions relacionats amb aquestes qüestions en els campus universitaris en l’última dècada, sé que aquesta pot ser una lluita difícil i desafiant. Em sento afortunada que moltes de les lleis federals que regeixen els campus universitaris abordin el tema de la violència de gènere als EUA, aquestes van sorgir a partir de reivindicacions de dones i homes abans que jo. He tingut el luxe de construir sobre els seus èxits.

Els esforços de CREA per establir aquests fonaments per trencar el silenci que envolta la violència de gènere és estimulant. Les futures generacions d’estudiants i professorat, sens dubte, tindran una experiència de classe molt diferent a causa del seu treball. Em sento especialment en deute amb Lídia Puigvert, qui m’ha ensenyat molt en la meva curta visita. Ella m’ha explicat pacientment el treball de CREA – els desafiaments que enfronten, així com els èxits – posar una cara a aquest problema a través de compartir històries de vida reals afectades per l’impacte de l’assetjament sexual i la violència. Només has de passar uns pocs minuts amb la Lídia per saber que és profundament apassionada quan es tracta de millorar les vides de les dones. Ella representa tot el que em fa sentir orgullosa de ser feminista i em sento honrada d’haver tingut l’oportunitat de conèixer-la i de ser testimoni de primera mà del treball rigorós que fa CREA.

El 2004, una campanya anònima amb difamacions sobre els membres de CREA es va posar en marxa en diferents llocs web. L’anonimat permet difondre calúmnies sobre la dedicació professional i la vida privada d’aquestes persones sense cap prova contrastable presentat pels detractors i sense cap responsabilitat de la seva part. Sense un estàndard ètic mínim sobre el seu ús, l’anonimat a Internet ofereix la possibilitat d’inventar i difondre qualsevol cosa sobre qualsevol persona arreu del món. En aquest cas, els pitjors delictes es basen en una masclisme anacrònic que recorda el llenguatge «masclista» de l’època de Franco, un llenguatge que ja s’havia eradicat pel moviment feminista.

Els professors universitaris i altres professionals de la signatura d’aquesta declaració se solidaritzen amb les víctimes d’aquesta campanya. Ens comprometem a no avalar, difondre o donar credibilitat a qualsevol d’aquests atacs anònims contra la vida professional i privada de qualsevol persona. Tenim un gran respecte per la Universitat de Barcelona i el seu centre d’investigació CREA, però aquest compromís no està relacionat amb el nostre acord o desacord amb el treball de CREA. Considerem que fins als pitjors rivalitats demanen un límit ètic i l’ús difamacions anònimes a Internet, com a mitjà per destruir grups o persones, és intolerable.

Si algú vol expressar el seu suport enviï un correu electrònic a: crea@ub.edu amb l’assumpte: SOLIDARITAT

Si ens va enviar un correu electrònic i en un parell de dies que no veu el seu nom a la llista, si us plau, contacteu amb nosaltres

Consulta la llista de persones que han donat el seu suport solidari:

Manifest de Solidaritat amb Membres de CREA davant l’assetjament online anònim

Per fi, ha sortit a la llum (gràcies a alguns mitjans de comunicació) que hi ha casos molt greus d’assetjament sexual a la universitat.

Les i els estudiants han fet un manifest que demanen que signem totes les persones membres de la comunitat universitària. Donem el nostre suport a les demandes d’aquest manifest: http://goo.gl/2cAmmA

Ha arribat el moment de solucionar ja per sempre el cas concret, però també de canviar les dinàmiques universitàries que han permès la seva persistència en el temps a base de perseguir i calumniar tant a les víctimes com al professorat que vam trencar aquest silenci.

Davant d’un dels atacs de Mariano F. Enguita contra les joves professores que es van atrevir a trencar el silenci sobre la violència de gènere a les universitats, Ramón Flecha contesta clarificant que: “Quienes leemos y debatimos continuamente las principales obras de la sociología sabemos que el autoritarismo con que realiza sus afirmaciones oculta que no tiene argumentos en que basarlas y dialogarlas, que no tiene nivel teórico. Quienes investigamos los centros educativos sabemos que no hay evidencias de que alguno de ellos haya mejorado en cifras de superación de fracaso escolar, sexismo o racismo como consecuencia de alguno de los análisis de Enguita. Quienes trabajamos cotidianamente con personas relevantes a nivel mundial de la sociología o los estudios de género, sabemos que no cuentan con él y sí tienen muy en cuenta a otras personas.”

Resposta Completa: Clarificación